El contingut del llibre gira entorn de la variació i l'accés de variants dialectals a la norma. S'introdueix amb una caracterització del català medieval afaiçonat per factors interns, socials, històrics i geogràfics, amb sovintejats contactes amb l'occità, particularment intensos en el rossellonès; es mostra com el veïnatge amb l'aragonès ha provocat, des dels primers segles de la colonització, algunes interferències en el valencià. S'analitza, després, la contribució a la lexicografia d'autors com Joan Esteve, Onofre Pou, Antoni Font, Pere Torra, Joan Lacavalleria i Carles Ros (segles XV-XVIII), precisant-ne les fonts respectives i el grau de fidelitat a l'àrea dialectal pròpia de cada autor, una actitud que més tard es repetirà en l'obra restauradora de Fabra i els seus continuadors amb un impuls participatiu del model lingüístic. Segueix una discussió sobre l'oportunitat dels conceptes de gal·loromanisme i iberoromanisme aplicats al català, amb una nova llista d'antropònims d'origen occità. El llibre clou amb una distribució geogràfica dels noms populars de la Via Làctia amb la seva interpretació lingüística.

Aquest és el cinquè i darrer treball dedicat a l'estudi de la Guerra Civil i la ciutat de Sabadell. Se centra en la instauració d'un nou règim polític dictatorial, que va procedir a l'abolició del sistema i les institucions democràtiques. S'hi analitza la formació d'un nou poder local, amb una presència majoritària de militants i adherits al partit únic (FET i JONS), que va imposar una ideologia conservadora, el nacionalcatolicisme. Així mateix, s'hi descriu la forta repressió desencadenada contra els vençuts de la guerra i el silenci imposat per la força al conjunt de la societat. Tot això en un context de dificultats per la recuperació econòmica, enmig d'un aïllament internacional i una política fortament intervencionista. La insuficiència de la producció interna i les dificultats importadores van obligar a la distribució de productes de manera racionada. Novament es desenvolupà un mercat negre de primeres matèries i de productes de subsistència. Una part important de la població es va mantenir en uns nivells de pobresa considerables, mentre que uns quants oportunistes es van enriquir.

La història del teatre representat a l’Arboç és constituïda, majoritàriament, per l’activitat de l’Elenc Artístic Arbocenc, que ha estat i segueix essent el grup més actiu de la vila. Aquest llibre compila l’estudi de tot el teatre fet (i documentat) a l’Arboç, des dels seus inicis (1770) fins a l’actualitat (2020).

El fet insular, en el cas de les Illes Balears, marca la seva cultura de manera profunda, però aquest epistolari és la mostra de com es creuen els camins de músics, intel·lectuals i estudiosos dels Països Catalans, car documenta la correspondència entre Felip Pedrell (pare de la musicologia espanyola) i músics com Antoni Noguera, Antoni J. Pont i Miquel Marquès; intel·lectuals com Gabriel Alomar, Joan Lluís Estelrich, Miquel del Sants Oliver i altres personalitats com Enric Alzamora, Eustaquio de Uriarte i el bisbe Campins. Un aspecte a considerar, aquí, és l'existència d'una mena de llavor, present en la història de les Illes, cap a l'estudi de la música, que s'inicia amb la figura del tractadista Simó Ben Tzemah Duran, rabí que fugí de Mallorca el 1391 arran de les persecucions als jueus. La correspondència del fons de la Biblioteca de Catalunya que es transcriu aquí documenta, precisament, les primeres passes de la musicologia balear de caràcter il·lustrat. Constitueix una font per a analitzar i difondre material vinculat als estudis etnomusicològics illencs en unes dates primerenques que pot esdevenir punt de partida per a futurs treballs d'aprofundiment.

La Marina està cansada que el fatxenda del Gonçal li faci la vida impossible a l'escola. Sort de les històries que li explica el seu avi, que la distreuen. Perquè l'avi de la Marina explica sempre històries de quan ell era pirata, sí, pirata! Tothom el coneix i sap que té molta imaginació… Però un dia la Marina l'acompanya d'excursió i descobreix que les històries del seu avi no són tan fantasioses com semblava…

Aquest llibre conté deu capítols, en bona part inèdits, la majoria referents a personatges importants relacionats amb la cultura catalana del segle xx: el catalanòfil francès Alfred Morel-Fatio, el caputxí pare Miquel d'Esplugues i la seva relació amb Lluís Nicolau d'Olwer, el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach i la seva relació amb Francesc Cambó, el pastor metodista Alfred Capó -traductor de la Bíblia al català i exiliat a l'Uruguai-, l'historiador Ferran Soldevila i la seva relació amb Rafael Patxot, l'humanista Ramon Sugranyes de Franch i la seva relació amb Joaquim Balcells i amb Rafael Patxot. Té un interès especial el capítol dedicat a les milicianes catalanes que van participar en la guerra civil, especialment a les cinc infermeres que intervingueren en l'expedició d'Alberto Bayo i que foren empresonades, tractades iniquament i afusellades a Manacor el 1936.

Miscel·lània en homenatge a la lingüista i professora Lídia Pons i Griera, catedràtica a la Universitat de Barcelona fins a la seva jubilació.

Correspondència d’exili aplega totes les cartes conservades entre el poeta Josep Carner (1884-1970) i el polític Miquel Ferrer (1899-1990). El conjunt és format per vint-i-cinc cartes carnerianes que, un cop acabada la seva etapa mexicana, ressegueixen el darrer sojorn belga del poeta, ja instal·lat el matrimoni Carner & Noulet a Brussel·les, la capital del país imaginat. Carner i Ferrer es van conèixer a Mèxic al final de la Guerra Civil, on tots dos van desembarcar com a exiliats. Ferrer, que havia estat empresonat per la seva activitat política, milità al BOC, que es diluí en el PSUC. Fou secretari general de la UGT de Catalunya. El periple vital de Josep Carner és molt més conegut: escriptor precoç, dotat d’un do de llengua privilegiat i d’una tècnica poètica prodigiosa, amb la ironia, la facècia i l’humor com a senyes d’identitat, estava cridat a ser el representant poètic del Noucentisme i un dels més grans escriptors europeus de tots els temps. Des del respecte que crea l’amistat, aquesta correspondència també anirà posant de relleu les diferències polítiques entre tots dos.

Presentam ara el volum novè de l'Antologia de textos de les Illes Balears. Comprèn textos de literatura popular, teatrals, capitulars, contractuals, epistolars, dietaris, parlamentaris, homilètics, inventaris i onomàstics. És el darrer volum dels textos referents a Mallorca. Ara falten només els volums deu i onze, referits a les Pitiüses i a Menorca.

La transmissió de la doctrina en l'homilia litúrgica pot prendre un to catequètic o informatiu, didàctic o poètic, i pot assumir molts registres. La cosa important és no fer-ne un cos estrany a la celebració, tant pel contingut com per la forma d'expressar-la. El recull present n'aplega cinquanta, una corresponent a cada any del mig segle de ministeri sacerdotal de l'autor.